12° / 6° Muy nuboso con lluvia escasa

EL CASTELL DE GIMENELLS

El Castell de Gimenells està a deu kilòmetres al sud d'Almacelles i a tres al nord de la capital del municipi. S'aprecia clarament sobre un monticle a uns tres-cents metres al est de la carretera local que uneix ambdues poblacions. Així, per arribar fins ell cal desviar-se, abans de passar la Vall de Camarasa, per un ampli camí que puja primer al sud i després per la vessant llevantina de la construcció. 

RESUM HISTÒRIC

Ja l'any 1092 apareix citat com un límit del castrum de Monzó, tot i que hem d'esperar fins al 1212 per trobar mencionades documentalment per primera vegada la vila i el Castell de Gimenells. És en aquest any quan el Rei Pere el Catòlic ratificà la concessió d'unes terres a la Ordre del Temple a la zona de la fortalesa. Tanmateix, poc temps després, concretament l'any 1228, torna aquest petit indret lleidatà a mans de la corona hispànica per imperatiu exprés de la monarquia.  

Hem d'esperar fins als Segle XIV per saber quelcom més sobre la fortificació, dos és en aquell període quan passa a mans, com a part del Senyoriu de Gimenells, de la família Desvalls, pertanyent a l'alta noblesa catalana. Aquesta estirp mantindrà la seva possessió fins a mitjans del segle XVII, etapa en la qual, a conseqüència de la Guerra del Segadors, el castell queda totalment destruït.

Posteriorment, les restes del castell van passar a mans del Marquès d'Alfarràs, fins que l'any 1908 el Sr. Ramón Albó, un polític, advocat i jutge de menors català, comprà les terres per a l'Obra Tutelar Agraria (OTA), la qual fou la base per l'aparició del nou poble de Gimenells a partir de 1940, passant a ser després competència de l'Institut Nacional de Colonització (INC).  

DESCRIPCIÓ

És certament complex analitzar l'estil arquitectònic del Castell de Gimenells, tot plegat a causa de les successives modificacions que s'han anat produint en l'estructura al llarg del temps. És se'ns dubte una mostra perfecta de l'evolució d'una petita fortalesa, que passa a ser residència nobiliària i després d'una primera destrucció per un conflicte bèl·lic, es converteix en seu de families de pràctiques agropecuàries i, finalment, es produeix l'abandonament i la seva conseqüent destrucció i espoli. 

Cal afegir que és una de les poques fortaleses existent a la Comarca del Segrià que es conserva en el territori, quelcom que el converteix en un bé cultural de especial rellevància i d'un gran atractiu turístic.