21° / 7° Poc tapat

ELS ORÍGENS DE GIMENELLS

La trajectòria històrica de Gimenells abasta dues etapes: la primera, des dels seus orígens fins la seva desaparició com a municipi i parròquia durant la Guerra de Successió (1642); la segona, des de 1942, data en què s'inicia la nova repoblació, dirigida per l'Institut Nacional de Colonització (INC).

El nucli inicial de Gimenells fou un poblat ilergeta de l'Edat de Bronze, amb restes exhumades pel monticle que formà l'hàbitat. El pas de la Via Imperial romana que, procedent de Tàrraco, arribava a Ilerda i passava entre Almacelles i Sucs pel Camí de la Llengua Enjuta, que comptava amb els castells de Gimenells i de Sucs com a vigilants. 

Amb la musulmanització (714), el topònim àrab Chimia, amb el significat de Capella, va donar origen al nom de Gimenells. Tanmateix, la primera menció documentada que tenim sobre el nostre municipi data de l'any 1092, com a part del Regne de Monzó a la frontera de la Lareada musulmana, territori que fou finalment reconquerit pels cristians l'any 1149. Com a última dada, destacar que la carta fundacional de l'església iledense menciona a Gimenells com propi dels prepòsits de l'església de Sant Llorenç, amb les cenes i la quarta part dels delmes que el prelat es reservava per ell i els seus successors. 

Un cop la zona quedà reconquerida per la cristiandat, s'inicià la seva repoblació, podent-se destacar que, poc abans de la Batalla de las Navas de Tolosa  (1212), el Rei Pere II el Catòlic, monarca d'Aragó, Comte de Barcelona i Senyor de Montpellier, en document reial, mencionà el castell i la vila de Gimenells com a part del seu regne i dels Templers de Monzó. 

Fent un salt en el temps, l'any 1400 la casa Desvalls, coneguda per el llinatge del Marquesat d'Alfarràs, obtingueren el Senyoriu de Gimenells, exercint la jurisdicció civil, criminal, mer i mixt imperi, amb l'acte d'homenatge o sacramentorum. Val a dir que en el Castell sempre hi visqué un representant dels Desvalls, amb el títol de bailío o administrador. Així doncs, durant l'edat mitjana el castell i església de Gimenells foren una mateixa cosa, de manera que s'hi celebrava una missa tots els diumenges per aquells parcers que poblaven la zona i cultivaven les terres de la família senyorial. 

Per l'any 1807 la zona estava totalment despoblada i sense cultivar, no sabent-se res més de la mateixa fins que l'any 1919, el polític, jutge de menors i advocat català, Ramón Albó, comprà part de la propietat dels Desvalls per tal de fundar l'Obra Tutelar Agraria (OTA), tot instal·lant els primers regadius que hi ha hagut en les finques gimenellenques. 

El dia 29 de juliol de 1943 s’autoritza l’expropiació i compra de 1380 hectàrees, a la Obra Tutelar Agrària, per fer lots a Gimenells. En aquest mateix any es compra a Vallmanya 256 hectàrees del ‘Pla de la Vaqueria’.

El terme de Gimenells acabaria format per:  Gimenells Vaqueria (part), Gimenells OTA i Roques Blanques. A l’any 1943-44, s’estableixen 12 colons. Es tracta de famílies d’andalusos que s’anomenaven ‘de tutela’, aquests eren: Fco. Pérez, Salvador Rico, Domingo López, Paco Salvador, Cristóbal Martínez, Juan Ramón, Juan Lorenzo, Juan Rueda, Miguel Segura, Juan Mañas i José Martínez.

En aquesta època ja vivien famílies assentades en petites construccions disseminades per la finca. Eren els ‘parcers’ del marquès d’Alfarràs. Algunes de les famílies eren: Jaume Llobet, Cornelio Capdevila, Josep Capdevila, Ramón Tomàs, Fermí Callen, Fco. Gatius, Ricardo Dolset, Josep Fargues, Lluis Begué, Ramón Roure, Enrique Roure, Salvador Roure i Enrique Botanch, tots ells d’origen català.

Al 1946, la localitat registra un augment de la població amb un cens de 65 colons, estant el Centre Tècnic de Gimenells totalment finalitzat i a disposició de portar a terme la seva tasca colonitzadora. D'aquesta manera, el dia 1 de juliol de 1947 s'inaugura oficialment el poble, tot i que com una Entitat Menor Descentralitzada (EMD) del municipi d'Alpicat, començant així a escriure la seva història. Quelcom que es mantingué així fins que, l'any 1991, les poblacions de Gimenells i el Pla de la Font aconsegueixen de manera conjunta la seva somiada independència. 

Document Actions